ELS FOLLS
 

                                                           "ALESHORES..."

_______________
 

Aleshores..... quan ens ajèiem als assolellats pedrissos de la Plaça Vella tot veient passar l'incert futur disfressat d'un esclatant cos de dona.
Aleshores ..... quan ens sentíem rebels i inconformistes i no dubtàvem ni per un moment que el món podia i devia esdevenir millor.
Aleshores ..... quan encara podíem emmalaltir d'amor per la dolçor d'una mirada fugissera.
Aleshores ..... quan el temps semblava aturat i no s'ens esmunyia tant ràpidament de les mans com ho fa amb el pas dels anys.
Aleshores ..... quan no ens reprimíem ni un bocí per un sentiment de rebuig, de por, de tendresa...
Aleshores ..... quan posàvem el millor de tots nosaltres per fer d'una utopia una cançó.
Ara, però, avui, com sorgit del brot d'una guitarra que vol tornar a florir, us oferim aquella música que potser encara sona fresca a les nostres memòries.

És música feta als anys seixanta, i com a tal, hem volgut respectar esquemes i textos i hem intentat no sofisticar-la ni posar-la al dia, ni tan sols aprofitar-nos dels recursos que la tecnologia moderna ens posa a l'abast.
Es pot dir que és una mostra en directe, en brut, per polir, amb les seves errades però amb el caliu espontani que li volíem donar.
Escolteu-la amb el cor. Ens plauria que aquesta música nostra us servís per retrobar, per uns instants, aquells vitals i lluminosos  dies d'aleshores....... Nosaltres ho hem fet........ i per un interval de temps ens hem tornat a sentir més FOLLS que mai.....





                                                            CLICA LES CANÇONS I ESCÓLTA

merda, que plou ! (Joan Calvet - 1965) Quan surto de casa, de dia o de nit / quan trec la mà a fora, sempre sempre plou. L'home del temps, sempre diu que farà sol / però quan jo surto de casa, Merda, que plou !. La paciència se m'acaba, ja n'estic tip de tot això. / L'home del temps, sempre diu que farà sol / però quan jo surto de casa, Merda, que plou !. Quan surto amb paraigües, el sol em rosteix / tant és amagar-lo, vaja! ja hi tornem a ser, plou. / L'home del temps, sempre diu que farà sol / però quan jo surto de casa, Merda, que plou!. Apunt estic de caure en basca, la pluja em tornarà ben foll. / L'home del temps, sempre diu que farà sol / però quan jo surto de casa, Merda, que plou!. / però quan jo surto de casa, Merda, que plou!. / jo no puc sortir de casa, Merda, que plou!. / no em podré moure de casa, Merda, que plou!. / Sempre quan surto de casa, Merda, que plou!.

s o l (Calvet/Francino - 1967) Pantalons de vellut negre / jersei esfilagarsat / caçadora bruta i vella / la guitarra en bandolera / una barba, el cabell llarg. Carretera llarga i freda / caminet tot enfangat / pedregar de la carena / aire suau de primavera / vent glaçat de cap al tard. Vas fugint del món mesquí / dalt del cel hi ha el teu destí / seguiràs el teu camí ......Sol, absort en meditacions / i amb el cor esperançat / quan les cames facin figa / seuràs tant sols una mica / cantaràs una cançó. Vas fugint del món mesquí / dalt del cel hi ha el teu destí / seguiràs el teu camí ...... Sol, amb els ulls fits a l'ombra / amb el cos corbat i moix / menjaràs qualsevol cosa / cantaràs poble per poble / i et daran un rosegó.

sol: text original

l'aigua brolla (Billy Vancells - 1964) L'aigua brolla, / l'aigua brolla de la font / igual brolla la natura, / que floreix en aquest món. // Les flors neixen, / les flors neixen en el camp / i es per l'aigua que a la natura brolla / que és per l'aigua que la rega / que la flor creix en el camp. // Tothom estima l'aigua / la beu, la cuida i la guarda / com jo al meu amor.

sempre cridant (Joan Calvet - 1966) Tu sempre cridaves, sempre criticant. / Tu sempre parlaves, de mi deies mal. / Ara estàs tranquil.la, perquè jo no hi sóc. // Tu sempre cridaves, sempre sobre meu. / Tu sempre parlaves com un lloro vell. / Si algú et contraria no responc pas d'ell. Però sé que arribarà algun dia / que em farà mal la soledat / i que tant sols el teu record / em farà fer algun disbarat. Tu sempre cridaves, sempre criticant. / Tu sempre parlaves, de mi deies mal. / Ara estàs tranquil.la, perquè jo no hi sóc. // Al teu costat la meva vida / era un martiri sens pietat / i si seguís jo a prop teu / se'm faria aigua en el "terrat". Tu sempre cridaves, sempre sobre meu. / Tu sempre parlaves com un lloro vell. / Si algú et contraria no responc pas d'ell. // Tu sempre cridaves, sempre criticant. / Tu sempre parlaves, de mi deies mal. // Ara estic tranquil perquè ja no hi ets.

el foll cant dels ocells (tradicional/Calvet/Vancells-1966) Vaig pujar de matinada, al cim més alt / i vaig trobar la terra glaçada, al cim més alt. // Sentia l'olor de la terra mullada / i l'escalfor del sol que m'abrasava / veia allà lluny la terra estimada / i el vent suau ....// Sentia el desig d'alçar el vol fins a la plana / deixant-me portar a mercè de la ventada i d'esbossar ben endins de l'entranya / aquest dolç cant dels ocells.

voldria ser un foll (Billy Vancells - 1964) Un foll, un foll, voldria ser foll, un foll / per somniar per viure i no tenir records. // Un foll, un foll, voldria ser foll, un foll / per no pensar i sentir veritats i no veure-hi tan clar. // La fam, la guerra, m'entristeix el cor / xisclo, i canto, / per apagar mentides, que criden veus amb seny.... Un foll, un foll, voldria ser foll, un foll / per somniar per viure i no tenir records. // Un foll, un foll, voldria ser foll, un foll / per no pensar i sentir veritats i no veure-hi tan clar. // La lluna, la fosca, m'entristeix el cor / camino i no oblido, / vull ser tot un altre, en el món del foll.... Un foll, un foll, voldria ser foll, un foll / per somniar per viure i no tenir records.
cançó de la son (Francino/Vancells - 1966) Son tinc son, quina son que fa/ Són les deu, he d'anar a sopar. La familia mala cara, quina pena / tots somriuen, bon senyal! // Un petó a cada galta / la traïció de l'Iscariot / vine d'hora tots em diuen / doncs es sopa i tots de cop. // Sopa freda, peix glaçat / pa ressec, vi no en queda. / Ja estic tip, no en vull més / quedo amb gana, què hi farem! // El meu pare un sermó / un petó a la meva mare / bona nit, dic amb cautela / com si me n'anés cap al llit. // Tothom ja dorm, ningú diu res / i jo me'n vaig, fent el desentès. // Un vent fred em besa el rostre / de la quietud de la nit, tant sols sento el soroll / del trepitjar dels meus peus / i un gos que de tant en tant borda. Tasca fosca, vinet negre / a la familia fa oblidar / la son que porto endarrerida / els amics la faran passar. // Penes i alegries, el vi les fa vomitar / entremig de vasos i "botelles" buides / i un gat que escolta les veus ronques i fosques / que només parlen quan és de nit. // Fora ens fan de la taverna / la xerrada s'ha acabat! / Son tinc son, el vi quina son fa! / Són les cinc, i ja es torna a fer clar.......

cançó de la son: escrit original

cançó del record (Calvet/Vancells - 1966) Temps fa, que soc lluny de la pau / de la meva casa, del meu cel. Temps fa, que no veig un estel / de la lluita m'he fet esclau. // Vaig dir adéu a aquell tros de terra / que un dia em va donar a llum / de la llar sols queda el fum / i els trets i la por de la guerra. // Recorda'm, recorda't bé d'aquell rostre / del verd espès de la molsa / dels ocells a l'omplir el cel. // Res tornarà. Res tornarà. Temps fa, que jo t'he oblidat / he oblidat la casa, els camps i els pallers / he oblidat el poble, l'església, els carrers / i la planera noble a on creixia el blat. Vaig dir adéu a aquell tros de terra / que un dia em va donar a llum / de la llar sols queda el fum / i els trets i la por de la guerra. // Recorda'm, recorda't bé d'aquell rostre / del verd espès de la molsa / dels ocells a l'omplir el cel. // Res tornarà. Res tornarà.

noia, ets un os! (Calvet/Vancells - 1966) (dedicatòria a les pseudo-senyoretes amb cognoms il.lustres que creien que el català feia pagès barretinaire) Jo ja n'estic tip, de viure lligat / tu ets com un poll, amo del meu cap. / Jo ja n'estic fart, de ser el cul de got / d'on xupes la sang, que escup el meu cor. // Si no vols parlar en català, serà millor deixar-ho estar / i si vols parlar en castellà, vés a cagar!. // Jo ja n'estic fart, fart de traduir / tu ets messetària, vès, qui et va parir!. / Nena has de comprendre, que ja no puc més / torna a ca la sogra, vés, vés, vés, vés. // Si no vols parlar en català, serà millor deixar-ho estar / i si vols parlar en castellà, vés a cagar!. // Jo ja n'estic tip, de llepar-te el cul / l'argot de Cervantes, a casa no el vull. / Si seguim així, ho aconseguiràs / cardat del tupí, aviat em tindràs. // Si no vols parlar en català, serà millor deixar-ho estar / i si vols parlar en castellà, vés a cagar!.

noia (Piqué/Calvet/Vancells - 1968)En el mes de maig, quan ja fa calor, / quan el blat creix i hi han els camps amb flors / Piula l'oreneta i respon el rossinyol / quan els amants van a fer-se l'amor. / En canvi jo, trist, que visc a la presó, / que no sé si és de dia ni si és de nit, et dic.... // Noia, Noia, obra'm camí en el món. / Noia, Noia, destrueix les presons. / Fuig de la terra innoble. / Fuig dels homes mesquins. / Aquest mar, aquest mar tan nostre / on tants homes, de cor brut i traïdor ha rentat / emportant-se sang i odi i tempestat, em diu ..... // Sempre amb les mans fredes fora les humides reixes / clamant al cel transparent / Sempre amb la mirada estesa, fins a topar amb la paret verda que esborra records eterns, et dic .... // Noia, Noia, cerca'm camí en el món. / Noia, Noia, engendra'm il.lusions / Fes bategar el silenci. / Fes assecar el meu plor. / Aquest cel, aquest cel tan nostre / que tants homes, de cor fred i roï ha abraçat / i amb cobdícia, sang i ombres ha vessat, em diu ..... // Noia, Noia, atía els teus records / Noia, Noia, perdona els meus errors / Explica aquesta història. / Escampa la llavor. / Sembrarem, adobarem amb força / i collirem un món just i lliure per sempre / apartant-nos de la por i la tenebra que em diu ..... // Fora terres, fora platja / oblida't de tot regrés / no s'acaba el teu viatge / no s'acabarà maimés.Noia,Noia,Noia.

la inacabada (Billy Vancells - 1965)instrumental