“Volia una bateria,  però els meus pares varen preveure el terrabastall
            i em van convèncer que optés per la guitarra.    Vam anar a cal Estruch i
            allà comença la meva humil cursa cap a la cançó.
            Anys després, al 1962, només amb l’ajut d’un quadern d’acords,crec que
            l’únic mètode que hi havia en aquell moment per aprendre’n,vaig saber el
            que era pujar sol  a  un escenari i experimentar la soledat i l’angoixa que
            t’embargava  el  silenci  del  públic,  que  restava pendent dels teus dits
            suats i tremolosos i de la teva veu que no volia sortir.
            L’emergent  “Nova Cançó Catalana”  havia  fet  créixer arreu grupets de
            gent que feia les seves cançons  i  que actuaven com els “Setze Jutges”.
            Així és que, alternant actuacions en solitari, vam crear “ELS BOTXINS”
            amb Joan Vancells “Billi” i la Rosa Morata.
            (Al mateix temps, a Sabadell, es creaven "Els Passerells")
            La “Cançó dels ulls”, “L’aigua brolla” i “Bunyols de vent” eren, per ordre,
            les estrelles de cadascun de nosaltres, encara que, és clar,que n’hi havia
            moltes més.
            “ELS BOTXINS” van durar relativament poc.
            El Teatre per part de la Rosa i el naixement del grup“Els Folls” per part
            del Billi i meva, van deixar “ELS BOTXINS” com a projecte relativament
            emergent.
            Per la meva part, queden cançons com “La moda”, “L’Eustaqui”, “L’hivern”,
            “I em preguntes: perquè?”, “Cançó dels ulls” o “Jo visc...”  i  l’experiència
            d’haver compartit escenari amb els... Serrat, Motta, Barbat, Pi de la Serra,
            D’Efak...

            Joan Calvet i Serra.