“Volia una bateria, però els meus pares varen preveure el
terrabastall
i em van convèncer que optés per la guitarra.
Vam anar a cal Estruch i
allà comença la meva humil cursa cap a la cançó.
Anys després, al 1962, només amb l’ajut d’un quadern d’acords,crec
que
l’únic mètode que hi havia en aquell moment per aprendre’n,vaig
saber el
que era pujar sol a un escenari i experimentar la soledat i
l’angoixa que
t’embargava el silenci del públic,
que restava pendent dels teus dits
suats i tremolosos i de la teva veu que no volia sortir.
L’emergent “Nova Cançó Catalana” havia
fet créixer arreu grupets de
gent que feia les seves cançons i que actuaven com els
“Setze Jutges”.
Així és que, alternant actuacions en solitari, vam crear
“ELS
BOTXINS”
amb Joan Vancells “Billi” i la Rosa Morata.
(Al mateix temps, a Sabadell, es creaven "Els
Passerells")
La “Cançó dels ulls”, “L’aigua brolla” i “Bunyols de vent”
eren, per ordre,
les estrelles de cadascun de nosaltres, encara que, és clar,que
n’hi havia
moltes més.
“ELS BOTXINS” van durar relativament poc.
El Teatre per part de la Rosa i el naixement del grup“Els Folls” per part
del Billi i meva, van deixar “ELS BOTXINS” com a projecte relativament
emergent.
Per la meva part, queden cançons com “La moda”, “L’Eustaqui”, “L’hivern”,
“I em preguntes: perquè?”, “Cançó dels ulls” o “Jo
visc...” i l’experiència
d’haver compartit escenari amb els... Serrat, Motta, Barbat, Pi de la Serra,
D’Efak...
Joan Calvet i Serra.
2001 - Joan Calvet Escriptor