LA VALL D'EN BAS

    En sortir d'Olot per la carretera de  Santa  Coloma  de  Farners, després de la Solfa, es pot
    gaudir d'un paisatge d'una gran bellesa : la Vall d'en Bas. Aquesta petita extensió de conreus,
    rierols i ufanosa vegetació ofereixen tot el que el viatger pot desitjar.
    La Vall d'en Bas deu els seus orígens als vessaments de la lava del volcà del Croscat,   que van
    provocar una barrera natural en els curs del riu  Fluvià  abans d'entrar a la cubeta olotina, i
    com a conseqüència directa d'aquest barratge,  la  formació d'uns  aiguamolls  a  la conca alta
    del riu que no es varen eixugar fins al segle 17 i dels quals encara restes testimonials.
    L'aportació de terres  i  altres materials a través del  riu fins a aquests aiguamolls va formar
    el perfil actual de la plana de la  Vall d'en Bas.  Si contemplem  la  Vall  des de qualsevol punt
    mitjanament elevat és fàcil deduir el nivell de l'antic embassament ;  a  més, es pot comprovar
    que les construccions més antigues es troben en punts elevats.
    Un altre fet físic que  va  condicionar  l'evolució  històrica  de  la Vall és el gran terratrèmol
    del segle 15, que causà la destrucció total o parcial de les construccions de l'època.
    Situada entre els  450  i  1515m  d'altitud i amb una extensió de 90.5 km2 la vall d'en Bas es
    podria definir com un indret de contrastos naturals.
    La  pluja  i  el  sol  que  sovint hi són presents al mateix temps,  la constant variació de llums i
    ombres,  la plana  i  les muntanyes,  la diversitat  de  boscos formats  per  alzinars,  rouredes,
    fagedes,  arbres  de  ribera  i  fins  i  tot  algunes  coníferes,  i la fauna,  també variada però
    esquerpa li donen un atractiu que sorpren sempre els forasters   i  molt sovint,  també als seus
     mateixos habitants.

La Vall, pintada per en Josep Maria Colomer