EL PRINCIPI DE TOT PLEGAT

El grup sorgeix a Olot a finals de l'any  1982  amb  l'intenció de recrear temes de finals dels 60  i
principis dels 70 - el rock de llei - juntament amb temes propis.
Ells:  CARLUS FONTFREDA,   que amb en  Vesper Brosa fromaven el  Déu N'hi Duo,   i TON
TORNÉ -veus i guitarres-,  PAM VILA -veu i baix- i  JOAN VILANOVA - veu i bateria-.
Son temps d'assaig en corts de vaques (equivalent garrotxí del garatge urbà)i actuacions d'ambit
comarcal.
Pel setembre de 1984 ja hi ha prou repertori com per fer una primera actuació amb temes només
de collita pròpia. Les porqueríes i animalades s'havien anat acumulant a cada cançó.
"E modaser gras"-"L'Escaufabarguetes"-"Galió" i d'altres, queden, una vegada dites d'una sola
tirada, conceptualitzades en un nou estil: el "rock-bacó".

DEL ROCK-BACÓ A LES VACANCES PAGADES

A la primavera del 1985 canten  "El Rock de la Tura" al programa "Comarques" de TVE-2 i les
actuacions es multipliquen  i  l'àmbit comarcal  ja  s'ha tornat provincial.  A l'estiu d'aquest any
s'edita el primer disc mut de l'història:  "Textes Tèxtils,  Sans, Butifarres i Pernils",    un
compendi il.lustrat de les cançons  d'aquesta primera època.   La manca de pressupost per editar
un disc de debò-que soni-, es supleix amb un recull de lletres i dibuixos en format de disc.   I així
els  fans poden gaudir  les porqueries que els successius i deficients equips de so deixen entendre.
El disc mut  té,  fins  i  tot,  ressò  radiofònic  amb la intervenció al programa que el trio Barnils,
Monzó i Vendrell fan a Catalunya Ràdio.
Durant la tardor d'aquest any 1985, i per motius que no venen al cas, es queden sense bateria, es
a dir sense la possibilitat de fer actuacions i amb la història encallada.

AMPLIACIÓ EN DUES ETAPES

La història no romàn gaïre temps encallada i de la beta del "rock-bacó" neixen noves cançons...
"Vols venir a marina amb mi?",    "Anna. O cures de yogurt",    "Si les mirades xinessin",   etc.
A  finals  de  1986  s'incorporen al grup dues mainades  (llavors):  MON VILANOVA  -bateria-
i  JORDI SABATER  -teclats i fresses estranyes-.   Es  regularitzen els assaigs  i  composen noves
cançons tornant a actuar al les Festes de Gràcia, de Barcelona l'estiu del 1987. La nova posta en
escena compta  amb  la  col.laboració  de  PERE TENAS,  un domador de calamarços,  que amb
perícia, escenifica  les seves pròpies porqueríes sobre diversos animals morts.
A  principis  de  1988  el  grup es tanca en un estudi de Pals, per enregistrar una maqueta en  K7
amb el títol "Ja Estem En Cinta", de la qual s'en venen més de set-cents exemplars, en poc més
d'un any,  tot  i  la seva distribució en plà casolà.    La cinta es dona a conèixer a un bon nombre
d'emissores  i  el "rock-bacó",   es pot escoltar  a  tot  Catalunya fins i tot a la Fira del Teatre de
Tàrrega en una actuació que reprodueix la final d'un concurs muntat per una coneguda emissora
de ràdio nacional i que el grup guanya per votació popular.
L'increment d'actuacions durant l'any 1989 comporta un augment del catxet, el qual l'hi permet
al grup,  contractar un percussionista canari-veneçolà,  en  SUSO CASTILLO  i  un tècnic de so
estable, en JAUME DORCA.

DOS ANYS PER ENLLAUNAR ONZE CANÇONS

L'any 1999 comença amb la gravació de la cançó "Lo nostre s'ha acabat" -amb el pseudònim de
F.U.M. de Celtas- per un disc editat per TRAM en commemoració de la mort, enterro, funerals i
honres dels cigarrets Celtas.
A la primavera els entrevisten al Canal 33 i començen a gravar nou material sota la supervisió de
SALVADOR NIEBLA. Són set temes als que se n'afegeixen cinc més durant el  1991 i es mesclen
a començaments del 1992.  Tot això en un procés artesanal  i  apartats del boom que comença ha
experimentar el rock català.
En SUSO, després de suportar durant dos anys el dur microclima de l'hivern garrotxí emigra cap
a terres més calentes,  però encara ajuda al grup a gravar la segona tongada  de cançons i actua a
la presentació del nou treball,  editat amb gosadía per Alternativa, en formats de Compact-Disc i
K7:  "Sardines Bordes".  La seva sortida propicia més actuacions al grup, així com la presència
a  diferents  emissores de ràdio de les  comarques  de  Girona  i  Barcelona,  entre les que destaca
l'Altaveu Frontera de Sant Boi de Llobregat al setembre de 1993.
L'any 1994 graven el tema "Desde que no fumes Celtas"  en el CD  col.lectiu editat per TRAM
i actúen a les presentacions que es fan a Olot i al Centre Artesà de Gràcia, a Barcelona.
El 1996 interpreten un nou tema, "M'agrado lleig" en el programa "Som i Serem" que s'emet per
TV3.   I ho fan en directe,  quan la norma del programa és que els grups que hi actúen ho facin en
play back.
L'any 1995 surt un recopilatori amb el títol  genèric de "10 Anys de Rock a Girona" editat  per
Caixa de Girona en el que els grups punters de les comarques gironines que han gravat algun disc
hi col.laboren en un tema. XUCU-PÀ cedeix gentilment (és a dir, de franc)  la cançó del  Compact
Disc "Sardines Bordes"... "El filet tenia un preu".
L'any 1998, els millors cent discs de la música gravada en català en aquest país tenen un company
distingit: el CD "Sardines Bordes". Això és segons la classificació que fa la revista Enderrock.
En aquest any d'entre altres coses, perpetren una actuació a l'Hospici d'Olot durant una festa de la
penya AOAPIX on fan un petit homenatge ska  a  Mònica Lewinsky, que en el seu moment l'havia
fet a en Clinton...: “Quina xurrada!”
L'any 1999 participen amb Ska-P i altres gups alternatius en un concert-protesta per la construcció
del Túnel de Bracons al Pavelló Firal d'Olot.
L'any 2000, a la festa de la Ratafia de Santa Coloma de Farners actuen en una nit on surten pintats
amb la llengua blava en solidaritat amb els xais que van patir aquesta terrible malaltia.
En Joan Oller i l'Àngel Girona a través de l'editorial Llibres de Batet i Ràdio Olot editen el 2001 un
llibre amb CD anomenat "Cançons d'Olot" i es recullen cançons de taverna i tradicionals olotines.
Xucu-Pà converteix “Fica-li noia” en un blues johnleehoockerià. Una de les actuacions importants
d'aquest 2001 és pel setembre a la Plaça de braus d'Olot amb Mesclat i Obrint Pas.
I a la tardor de l'any 2002, a Montfullà a l'estudi d'en Pere Thió, comencen a enregistrar el que seria
el darrer CD complert de la banda: “Només ho sel.la” que veuria la llum a la primavera de 2003.
A l'estiu d'aquest any surt un recopilatori “Per la Terra” on diferents grups locals aporten una cançó
per protestar,  una vegada més,  per l'agressió al territori dels que el volen foradar: s'anomena “Sota
el pont de l'autovia” i només hi participen en Carlus, en Pam(en la seva darrera participació en vida)
en Ton i en Jaume. Es presenta en directe a Puigpardines.
Per desgràcia, a finals d'any, en Pam ens deixa i el grup es declara en excedència. L'homenatge que li
fem al Núria d'Olot el mes d'octubre de 2007,  Pam Session i el concert tribut que organitza el Mini
al 2015 fa que els podem tornar a veure als escenaris.
En Carlus i en Ton en format reduït i amb el nom de “Xucu-Pa-Poc” , actuen de manera esporàdica
(la veió no perdona) fent alguna versió de rock de llei en garrotxí i, de passada,  toquen alguna cançó
dels seus anys daurats de joventut amb la banda olotina.
Joan Vilanova “Lannon”, primer bateria del grup, mor el 26 de desembre de 2014, a Olot.
I, per fi,  l'any 2016 surt al mercat, el vinil i el cd de "Ja estem en cinta".

I, de moment, res més...